21 hores al dia en una cel·la?


Manifest en contra de l’aïllament penitenciari


Manifest

Vint-i-una hores sense veure cap rostre aliè. De vegades inclús, si no hi ha mirall, ni tan sols el propi. Vint-i-una hores sense estímuls, en silenci, sense conversa, només amb els teus propis pensaments. Vint-i-una hores sense activitat física. Vint-i-una hores sense poder fixar la vista a l’horitzó.

El règim d’aïllament a la presó imposa un règim de vida a les persones preses basat en el tancament en solitud durant la major part del dia, entre divuit i vint-i-una hores. Hi ha persones que hi estan dies, d’altres mesos, i d’altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les “Regles Nelson Mandela”, estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de quinze dies.

Aquest sistema de vida s'imposa com a tractament permanent, mesura regimental als preventius, sanció puntual o mitjà coercitiu. Al llarg del 2016 van passar pel règim d’aïllament a les presons catalanes un total de 2.156 persones: 1.487 per haver estat sancionades i 669 per haver estat classificades en primer grau del tractament penitenciari.

Si partim de la premissa constitucional que la presó, en principi, ha d’actuar com agent de reinserció de les persones preses i, per tant, a una vida en comunitat, quin sentit té l’aïllament? Se sosté afirmar que aquests tractaments funcionen, mentre les persones preses s'auto lesionen o, fins i tot, arriben a suïcidar-se? Davant d'aquests resultats, per què se segueix aplicant com a tractament penitenciari?

La Relatoria Especial de les Nacions Unides per a qüestions de tortura i d’altres tractes o penes cruels, inhumans i degradants ha recomanat en nombroses ocasions a tots els països prohibir la reclusió en aïllament de les persones preses, excepte en circumstàncies excepcionals i, en aquests casos, pel menor temps possible. Entenem que la reclusió en aïllament de més de 15 dies ha de ser prohibida atès que nombrosos estudis han mostrat que pot causar un dany mental crònic. L'aïllament  perllongat genera situacions que poden arribar a ser considerades com tractes o penes cruels, inhumans o degradants. A més de la vulneració de drets humans que suposa, és injustificada, per anacrònica i ineficaç.

Una societat democràtica del segle XXI es pot permetre seguir perpetuant una institució com l’aïllament? Tot i que la competència legislativa és de l'Estat Espanyol, Catalunya en el marc de l'execució penal pot deixar d'aplicar el règim d'aïllament.

Les entitats i les persones signants exigim que:

  • Que el Parlament de Catalunya es pronunc sobre la necessitat de suprimir el règim d'aïllament del sistema penitenciari català, per no ser compatible amb la dignitat humana ni amb el principi de reinserció social.
  • Que amb l'objectiu de donar passos ferms cap a aquest objectiu, insti al Govern català a respectar la legalitat internacional i, en conseqüència, a aplicar únicament l'aïllament de forma absolutament excepcional i exclusivament com a sanció, amb una durada inferior a quinze dies, deixant d'aplicar-se en qualsevol dels altres supòsits previstos en la normativa vigent.

[Les fotografies han estat cedides pel Projecte Mediacat - http://www.media.cat/] 

Celda
Celda
Pasillo
Patio